I
Quan
tenia sis anys, una vegada vaig veure un dibuix magnífic en
un llibre sobre la selva verge que es deia Històries
viscudes. Representava una boa empassantse una fera.
Aquí teniu la còpia del dibuix.
El
llibre deia: "Les boes s'empassen la presa tota sencera, sense
mastegar. Després no es poden moure i dormen durant els sis
mesos de la digestió."
Hi
vaig rumiar molt, aleshores, en les aventures de la selva i, per
la meva banda, amb un llapis de color, vaig fer el meu primer
dibuix. El meu dibuix número 1. Era així:
Vaig
ensenyar la meva obra mestra a les persones grans i els vaig
preguntar si el dibuix els feia por..
Em
van respondre :"¿ Per què hauria de fer por un barret
?"
El
meu dibuix no representava un barret. Representava una boa que
digeria un elefant. Aleshores vaig dibuixar l'interior de la boa,
perquè les persones grans ho poguessin entendre. Sempre
necessiten explicacions. El meu dibuix número 2 era
així:
Les
persones grans em van aconsellar que deixés estar els
dibuixos de boes obertes i tancades i que més valia que
m'interessés per la geografia, la història, el
càlcul i la gramàtica. Així va ser que vaig
abandonar a l'edat de sis anys una magnífica carrera de
pintor. M'havia desanimat el fracàs del dibuix
número 1 i del dibuix número 2. Les persones grans
no entenen mai res, totes soles, i per als nens és molt
pesat haver-los de donar sempre explicacions i més
explicacions.
Per
això vaig haver d'escollir un altre ofici i vaig aprendre a
pilotar avions. He volat una mica per tot el món. I la
geografia, és veritat, m'ha servit molt. Sabia distingir,
al primer cop d'ull, la Xina d'Arizona, És molt
útil, si t'has perdut durant la nit.
D'aquesta
manera, al llarg de la vida, he tingut un pila de contactes amb
una pila de gent seriosa. He viscut molt entre les persones grans.
Les he vistes de molt a prop. Això no ha fet millorar gaire
la meva opinió.
Quan
en trobava una que em semblava una mica lúcida, hi feia
l'experiment del dibuix numero 1, que sempre he conservat. Volia
saber si era realment comprensiva. Però sempre em responia:
"És un barret." Aleshores ja no li parlava ni de boes, ni
de selves verges, ni d'estrelles. Em posava al seu nivell. Li
parlava de bridge, de golf, de política i de corbates. I la
persona gran estava ben contenta d'haver conegut un home tan
assenyat.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|