V
Cada
dia aprenia alguna cosa del planeta, de la marxa, del viatge. Li
anava sortint de mica en mica, entremig de les reflexions que
feia. Va ser així com, el tercer dia, vaig descobrir el
drama dels baobabs.
Aquesta
vegada també va ser gràcies al be, perquè tot
d'una el petit príncep em va interrogar, com si
tingués un dubte greu:
-
¿ És veritat, oi, que els bens es mengen els arbusts
?
-
Sí, és veritat.
-
Ah! Me n'alegro.
No
vaig entendre per què era tan important que els bens es
mengessin els arbusts. Però el petit príncep va
afegir:
-¿
O sigui que també es mengen els baobabs ?
Li
vaig fer observar que els baobabs no són arbusts,
sinó arbres grans com catedrals i que, fins i tot si
s'endugués tot un ramat d'elefants, el ramat no s'acabaria
ni un sol baobab.
La
idea del ramat d'elefants va fer riure el petit
príncep:
-
S'haurien de posar els uns sobre els altres...
Però
assenyadament va observar :
-
Els baobabs, abans de créixer, comencen essent petits.
-
Exacte ! ¿ PErò per què vols que els bens es
mengin els baobabs petits ?
Em
va respondre : " A tu que et sembla !", com si fos ben evident. I
em va caldre un gran esforç d'intel.ligència per
entendre el problema jo tot sol.
Efectivament,
al planeta del petit príncep hi havia, com a tots els
planetes, bones herbes i males herbes. Per tant, bones llavors de
bones herbes i males llavors de males herbes. Però les
llavors són invisibles. Dormen en el secret de la terra
fins que a alguna li ve la fantasia de despertar-se... Aleshores
s'estira, i primer creix tímidament cap al sol un petit i
inofensiu branquilló molt bonic. Si és un
branquilló de rave o de roser el podem deixar creixer com
vulgui. Però si és una planta dolenta s'ha
d'arrencar de seguida, aicí que la reconeixes. I al planeta
del petit príncep hi havia unes llavors terribles... eren
les llavors de baobabs. EL terra del planeta n'estava infestat. I
d'un baobab, si no hi eta a temps, ja no te'n pots desfer mai
més. Ocupa tot el planeta. El forada amb les arrels. I si
el planeta és massa petit i hi ha massa baobabs, el
rebenten.
-
És una questió de disciplina - em deia més
tard el petit príncep -. Al matí, quan has acabat
d'arreglar-te, has d'arreglar amb compte el planeta. T'has
d'obligar regularment a arrencar els baobabs així que els
distingeixes dels rosers, amb els quals s'assemblen molt quan
són molt joves. És una feina molt pesada,
però molt fàcil.
I
un dia em va aconsellar que tractés de fer un bon dibuix i
ben maco perquè els nens del meu país ho
entenguessin ben bé.
-
Si un dia viatgen - em deia - ,potser els serà útil.
De vegades deixar la feina per més tard no té cap
inconvenient. Però, si es tracta dels baobabs, sempres
és una catastrofe. Vaig conèixer un planetat habitat
per un gandul. No s'havia ocupat de tres arbusts i...
I,
seguint les indicacions del petit príncep, vaig dibuixar
aquest planeta. No m'agrada gens prendre un to de moralista.
Però el perill dels baobabs és tan poc conegut, i
els riscs que corrien els qui es perdessin en un asteroide
són tan considerables, que, per un cop, faig una
excepció a la meva reserva. Dic :
-
Criatures ! Pareu esment als baobabs !
Era
per avisar els meus amics d'un perill que fa temps que tenien a
prop i que no coneixien, igual que jo, que vaig treballar tant en
aquest dibuix. La lliçó que donava valia la pena.
Potser us preguntareu: ¿Per què no hi ha en aquest
llibre altres dibuixos tan grandiosos com el dels baobabs ? La
resposta és ben senzilla: ho he provat però no me
n'he sortit. Quan vaig dibuixar els baobabs m'impulsava un
sentiment d'urgència.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|